UD 6 – Objectius i metodologia

Objectius

Comprensió del paper que juguen les emocions i els hàbits de conducta en les nostres vides.

Els continguts, els materials i les activitats que es presenten en aquesta unitat didàctica tenen  com a objectiu principal fer-los  adonar de quines son les seves emocions i de com aquestes de forma quasi automàtica dirigeixen les seves accions. Un segon objectiu és crear l’hàbit d’observar el grau de satisfacció que els provoquen els seus actes, escoltant  quines son les accions que els fan sentir bé i quines no.

Comprensió del fenomen artístic: intencions i emocions.

L’art és en essència emoció i acció. Un dels motius que porten l’home a crear, a ser un “artista”, és el fet de no poder defugir d’expressar les emocions que té dins. L’art és també el fruit d’una acció determinada, d’una intenció concreta i única.

Es tracta de comprendre que de la mateixa manera que les obres d’art són percebudes de diferent manera segons qui sigui l’espectador i quines siguin les seves circumstàncies externes o internes, al darrere de tota obra d’art hi ha una persona que pensa i sent d’una forma determinada. Són precisament aquestes emocions i pensaments els que porten l’artista a realitzar una determinada obra. Comprendre i entendre la complexitat de factors que porten l’ésser humà a expressar-se d’una determinada manera ens apropa a l’obra i a nosaltres mateixos.

Respecte al concepte obra d’art l’historiador Ernest H.Gombrich comenta: “Les obres d’art no són fruit d’alguna misteriosa activitat, sinó que de fet són objectes realitzats per i per a éssers humans”.[1] Cadascuna de les pinzellades d’un quadre són fruit d’una decisió de l’artista, que va reflexionar, va dubtar, va canviar i va acabar decidint com volia fer l’obra. Hem de considerar també que de vegades les obres que avui trobem als museus no van ser concebudes per ser apreciades artísticament, sinó que es van fer per a una ocasió en concret i amb un propòsit definit que no te perquè ser el mateix que avui ens porta a observar-les.

L’artista busca l’expressió justa que s’adeqüi al que vol explicar, però moltes vegades si li preguntéssim per què va fer una determinada cosa o en va suprimir una altra no sabria què contestar, ja que va seguir la seva intuïció. De vegades els artistes han intentat establir unes regles a seguir, però en canvi altres que han intentat posar en pràctica aquestes teories han aconseguit resultats força mediocres. Aquest fet posa en evidència que en les obres que ens arriben hi ha alguna cosa especial, i m’atreviria a dir que perquè realment l’obra ens colpegi, l’artista ha d’haver connectat primer amb si mateix.

Fabrice Midal entén que el principal perill a l’hora de contemplar una obra d’art és valorar només l’estètica. “Al contrari del que creiem, l’art no té res a veure amb un plaer sensible que ens permet embriagar-nos; ens convida a un sobresalt en què està en qüestió el nostre propi ésser”[2].

L’art amaga alguna cosa. Entendre quina motivació hi ha darrere l’obra i quins pensaments i emocions eren presents en l’home que les va realitzar ens serveix per treure’ns prejudicis i poder connectar a partir de l’obra d’art amb les nostres emocions. Es tracta d’entendre els motius que porten l’artista a alterar l’aparença del que va veure, a qüestionar-nos si els equivocats no som nosaltres, a deixar-nos portar per l’obra sentint-la, escoltant-la.

Comprensió de la importància de dedicar un espai de temps a calmar la ment

En el primer bloc un dels objectius era anar introduint a poc a poc l’hàbit de començar la classe amb petites estones d’introspecció. L’objectiu del bloc 2 és consolidar la pràctica a partir de la comprensió que aquestes estones destinades a calmar i a centrar la ment juguen un paper important a l’hora de conèixer més profundament el motor que ens dirigeix. L’observació atenta ens permet observar quines emocions ens condueixen, quines són les motivacions dels nostres actes i quins són els hàbits que anem forjant.

Un hàbit positiu és aprendre a escoltar-nos, primer a partir d’aquestes estones de respiració conscient, per després poder ampliar l’observació a tot el que fem i sentim. Un hàbit canvia incorporant-ne un altre. L’hàbit de calmar la ment ajuda a millorar la concentració i l’atenció en el que estem fent.

Hem de considerar també que per poder fer una obra que arribi, l’artista ha estat present i concentrat en el que feia, amb atenció plena. Aquesta comunió entre l’artista i l’obra és la que nosaltres captem, la que dispara les nostres emocions. La diferència entre un geni i qualsevol de nosaltres no és cap altra que la capacitat d’estar concentrat, amb atenció plena, en una activitat durant un espai de temps superior.

Metodologia

La respiració està molt relacionada amb la part emocional de la persona. Observar com és la nostra respiració és una manera de connectar amb com estem. Podem comprovar, per exemple, que si estem tensos tendim a respirar molt superficialment, i que determinades emocions com la por o la ira acurten les respiracions.

L’hàbit d’observar la respiració i deixar passar els pensaments sense que ens atrapin també ens ajuda a adonar-nos del component transitori de les emocions que tenim i a creure-hi menys, de manera que afavorim que se’n vagin i en vinguin altres de noves. L’atenció en la respiració a partir d’unes respiracions profundes també pot servir per tallar estats emocionals pertorbadors. S’adjunta en els annexos la transcripció d’un exercici proposat per Thich Nhat Hanh, que per la seva simplicitat pot ser molt útil d’aplicar a l’aula.

Ens aproximarem a aquest tema tan complex a partir de la presentació Art i emocions. Es tracta d’intentar entendre quines eren les emocions que van portar l’artista a fer una determinada obra, quin era el motor de l’acció, la intenció  que porta a la realització de l’obra.

A partir de Las Meninas, de Velázquez, i de les interpretacions que sobre aquest quadre han fet diferents artistes, podem veure la complexitat de la interpretació d’una obra. Es tracta que els estudiants es preguntin quines emocions amaguen els personatges i això els porti a preguntar-se quines són les seves en el moment de l’activitat, en l’última setmana, en l’últim mes. A partir d’aquí ells experimentaran en una nova interpretació d’un dels personatges del quadre.

El fet d’observar què han fet els companys i integrar tots els personatges en una obra conjunta els serveix per reflexionar sobre quines eren les emocions que els dirigien i començar a entendre els sentiments dels seus companys. És un primer pas cap a l’empatia.

Per tal d’integrar el que han après i ser conscients de què els aporta aquesta unitat, se’ls demanarà que després d’un minut de silenci apuntin un pensament o conclusió personal. Es tracta que sigui el que els ve al cap de forma intuïtiva, en aquell moment en concret, sense qüestionar-ho ni elabora-ho, de manera que sigui com més sentit possible millor. No cal posar nom a la reflexió i tampoc cal destinar a l’activitat més de cinc minuts. Aquests escrits poden constituir en un altre moment un element de reflexió molt valuós.