A Las Meninas Velázquez fa una defensa de les seves idees: la pintura no és un ofici d’artesans sinó l’art més elevat, digne d’aristòcrates, com ho demostra la presència a la paret del fons de còpies de Mazo de quadres de Jordanes (El judici de Midas) i de Rubens (Palas i Aracne).
A totes dues la temàtica és el càstig de l’artesà que es creu comparable a l’artista diví.
