L’observació atenta i pacient

El tema d’aquesta unitat didàctica és la paciència, que s’entén com un filtre que ens aporta més calma i a la vegada ens apropa a un millor coneixement de la realitat que ens envolta.

Continguts

Què és la paciència?

És una qualitat que ens ajuda a mantenir la calma davant de situacions incòmodes o difícils i a conservar la capacitat de respondre de forma creativa, positiva i útil.

Ens ajuda a pensar amb claredat, de manera que no ens convertim en víctimes de les circumstancies ja que mantenim la fortalesa de respondre amb flexibilitat.

Per què serveix i com ens ajuda a ser feliços?

Ens ajuda a mantenir la CALMA i a vèncer la frustració, ens fa sentir més segurs de nosaltres mateixos davant de:

1. Situacions incòmodes o difícils.
2. Quan ens hem enfadat molt amb algú.
3. Quan tenim moltes, moltes ganes de fer alguna cosa però… no és el moment o… no seria la millor idea.
4. Quan sentim molta (o bastanta) ansietat, desesperança, ganes d’engegar-ho tot a rodar.
5. Quan les coses se’ns fan una muntanya.
6. Quan alguna cosa que volíem molt no pot ser.
7. Quan les persones no reaccionen com jo espero.
8. Quan les coses són diferents del previst.
9. Quan tinc una idea diferent de la dels meus col·legues.

Ens ajuda a tenir més LLIBERTAT de pensament i d’acció. Per què?

1. No ens deixem endur ni pel primer impuls ni per les circumstàncies i mantenim la llibertat de decisió.
2. Aprenem de les persones i de les situacions difícils.
3. Les relacions són menys conflictives. Gaudim més dels altres i també som més acceptats i valorats pels altres.
4. Comprenem i acceptem que les coses no sempre poden ser com voldríem i que tot canvia.

5. Comprenem que no sempre podem intervenir directament en tot el que ens fa patir, però sí que podem actuar en nosaltres mateixos.
6. Ens ajuda a estar tranquils i a ser més tolerants quan les coses van malament.
7. Ens fa ser més perseverants, no tirem la tovallola tot just començar.
8. Ens permet cuidar el nostre organisme, minimitzar l’ansietat, la irritabilitat i la ràbia.

Com podem desenvolupar la paciència?

Observant en nosaltres mateixos com ens sentim quan estem enfadats, preguntant-nos si som feliços en aquest estat d’ànim.

Observant com la frustració i una sèrie de circumstàncies disparen la ira. Veien que  no és un acte lliure i que  fet no ens enfadem voluntàriament.

Entenent que la paciència no té res a veure amb el fet d’amagar el cap. No és una actitud passiva; tot al contrari, està basada en la valentia.

Veient les conseqüències negatives del ressentiment i de la ràbia en les relacions i com aquestes actituds poden portar a l’agressió i a la violència.

Veient els problemes com una manera de practicar la paciència i fent-nos forts.

Observant com el que sentim no depèn exclusivament de les circumstàncies concretes, sinó que té molt a veure amb la nostra actitud i amb com ens prenem el que passa. La ràbia té més a veure amb els nostres pensaments que amb les circumstàncies externes.

Comprenent que les coses no sempre estan sota el nostre control i que tot està en constant canvi. Tant el que ens agrada com el que no ens agrada acabarà canviant.

Practicant-la en qualsevol situació diària, aprenent a esperar.

Davant d’una situació difícil, aturant-nos uns instants per respirar profundament i intentar calmar-nos. Donant un espai de temps que ens permeti reaccionar de manera menys compulsiva.

Mostrant-nos comprensius i afectuosos amb els errors propis i dels altres.

Observant amb atenció i sense pressa tot el que percebem, captant-ne tota la riquesa, sortint dels clixés.

Introducció a la unitat didàctica 3. L’observació atenta i pacient

Per poder dibuixar de manera realista s’ha d’observar amb atenció, intentant captar de l’objecte que veiem una informació seleccionada, simplificada, que s’apropi a la nostra experiència sensible. Això s’aconsegueix reeducant la mirada, aprenent a mirar amb atenció, sense interposar estereotips, clixés, emocions i prejudicis.

Per poder dibuixar fa falta cultivar una mirada imparcial, que ens permeti veure les coses sense interferències, tal com es presenten als nostres ulls. L’observació ha de ser desaferrada, curiosa, objectiva, lliure de les classificacions habituals. Per captar amb profunditat el que observem és convenient fer-ho de forma tranquil·la i atenta, sense generar emocions o pensaments que pertorbin l’acte de percebre. Aquesta observació pot ser exclusivament contemplativa, però també pot ser activa, aplicada a un determinat objecte, de manera que es pot traduir en registres gràfics fixats sobre un suport, o sigui a l’activitat de dibuixar. Segons sigui l’observació, serà el registre, de manera que si s’observen els perfils de l’objecte s’obtindrà un dibuix de línia i així, a mesura que anem observant amb atenció aspectes concrets, s’enriquirà la representació del model.

Aquesta manera de dibuixar dóna resultats molt satisfactoris en poques sessions i està basada en la metodologia i les teories de la professora Betty Edwars. Segons les seves investigacions, basades en la neurofísica del cervell, tenim  dos hemisferis cerebrals de  característiques i aptituds diferents.

L’hemisferi esquerre s’ocupa de dirigir les activitats que requereixen anàlisi, abstracció i raonament; i l’hemisferi dret s’ocupa de relacionar, és més intuïtiu i concret i s’encarrega de la relació espaial. Aquest últim hemisferi és el que connecta amb la nostra part creativa, però malauradament durant el període d’escolarització rarament s’utilitza i això comporta que en la majoria de nosaltres no s’hagi desenvolupat prou satisfactòriament. La metodologia que proposa la professora Betty Edwards al llibre Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro permet activar el funcionament de l’hemisferi dret i aprendre mecanismes que no només permeten dibuixar, sinó que ajuden a desenvolupar la creativitat latent en cadascú de nosaltres. Es fa a partir d’uns exercicis específics i progressius de dibuix.

En resum, es pot dir que les tècniques emprades en aquest apartat tenen molt a veure amb la percepció externa dels objectes, però estan directament relacionades amb el coneixement del nostre univers interior, de manera que a l’avançar en un determinat coneixement, més desenvolupem els aspectes de concentració i l’autoconeixement. [1]