UD 4 – Activitats i avaluació

El segon objectiu és observar com els estereotips i les idees que tenim sobre la realitat i sobre nosaltres mateixos són limitadores. Es tracta de començar a entendre que la realitat està més enllà del concepte que prèviament tenim de les coses. En aquet sentit, és important recordar que bàsicament, per poder dibuixar el model concret que en aquest cas serà la seva mà esquerra (si són dretans), han de posar en dubte dues creences fortament arrelades en la majoria dels alumne. La primera creença fa referència a la seva pròpia capacitat per poder dibuixar, ja que una gran majoria d’alumnes pensen que són incapaços de fer un dibuix a partir del natural mínimament digne. La segona creença fa referència al concepte mà i a l’esquema simplificador que en tenim registrat.

El tercer objectiu té a veure directament amb el bloc 1, Pensar, i amb l’actitud pacient. Es tracta que l’alumne comprengui com l’observació atenta i pacient, lliure d’idees preconcebudes, l’apropa a l’essència del que és observat. Que s’adoni que si és capaç d’observar realment una forma i de percebre-la sense deixar-se portar per idees o conceptes previs llavors pot fer dibuixos d’un realisme sorprenent i amplia la comprensió de la realitat observada.

El quart objectiu és que l’alumne s’adoni de la diferència de resultats i el diferent grau de satisfacció entre l’estona que ha pogut estar fluint amb el que feia i aquella en què no ho ha aconseguit. Que comprengui la importància del silenci, sense el qual no pot estar ni atent ni concentrat.

És un bon exercici per ajudar l’alumne a comprendre el seu potencial, no només respecte a l’activitat concreta de dibuixar (la majoria no creu que sigui capaç de dibuixar la mà), sinó a molts altres aspectes.

Activitats

Estaria bé començar la sessió amb una breu prova inicial. Es demana a l’alumne que dibuixi una mà (no cal dedicar més de 5 minuts a l’exercici).

L’activitat següent consisteix a fer dibuixar als alumnes la seva mà esquerra (o la dreta, en cas que siguin esquerrans), seguint una metodologia concreta. Es comença situant dos fulls en blanc sobre la taula. Sobre el full que queda a la nostra esquerra hi posarem la mà que ha de servir de model. L’exercici en un primer moment consisteix a observar amb molta atenció les línies del contorn de la mà i traçar en el paper de la dreta, sense mirar gens el paper del dibuix, línies que es corresponguin a l’observació de la línia del contorn.

Abans de començar l’activitat s’ha d’explicar als alumnes de forma exhaustiva i amb deteniment els objectius que ens proposem i la metodologia que es farà servir, demanar-los que facin el que els diem i que confiïn en el mètode, ja que a vegades veuen força estrany que no mirem el paper del dibuix.

Seguirem fent la sessió de respiració conscient, en què es demanarà als alumnes que observin amb atenció la sensació que provoca l’aire a l’entrar pel nas, que intentin mantenir aquesta atenció amb concentració i que deixin passar qualsevol pensament o sensació. És convenient que en aquest moment els alumnes ja tinguin preparat sobre la taula tot el que necessiten per fer l’exercici.

Aquesta actitud atenta, concentrada i lliure de classificacions que primer posen en la respiració és la que han de mantenir quan observen el model que volen. Abans de començar l’exercici tots els alumnes prepararan dos fulls en blanc, un per posar la mà i l’altre per dibuixar-la, i si el paper del dibuix es belluga poden fixar-lo amb cel.lo. Es demana als alumnes que durant 10 minuts observin amb atenció les línies de la seva mà model (es recomana que la mà tingui una posició natural, allunyada de l’esquema mental de mà oberta i plana). Poden imaginar com si el contorn el resseguís una formiga i traspassar a l’altre full els moviments que es generen. Durant aquests 10 minuts tenen prohibit mirar el paper on estan dibuixant, de manera que no han d’esperar cap tipus de resultat pel que fa a semblança amb el model.

L’exercici continua amb una petita variació. Ara, tot i que gairebé tota l’estona han de seguir mirant el model, poden fer petites ullades al dibuix i fins i tot esborrar alguna cosa que creguin convenient. Si han seguit amb atenció les indicacions, els resultats ja es poden començar a notar.

En la segona sessió dedicada al dibuix amb atenció es poden fer petites variacions, de manera que la mà que dibuixen agafi algun objecte. Va especialment bé utilitzar elements vegetals de formes irregulars, com per exemple flors, fulles, etc.

Materials i recursos

• Fulls de paper blancs
• Llapis de grafit tou

Avaluació

Perquè l’alumne pugui fer una autoavaluació que li permeti integrar més bé l’aprenentatge, al finalitzar l’última sessió es proposa fer una petita exposició de tots els treballs de manera que els alumnes observin el que han estat capaços de realitzar amb l’actitud atenta i pacient, per poder extreure conclusions a nivell individual i de grup. Seria convenient mostrar-los abans els dibuixos que van fer en la prova inicial per poder comparar.