La força de respectar i ser responsable

Les actituds de respecte i responsabilitat es treballen conjuntament. És a partir d’una actitud respectuosa cap a un mateix i cap als altres que prenem la determinació de ser responsables. Ens adonem que qualsevol cosa que fem o diem repercuteix en els altres i que tots i cadascú de nosaltres juga un paper fonamental en l’equilibri del planeta.

Continguts

Respecte

Què és el respecte?

El respecte és l’actitud mitjançant la qual un té en compte, en sentit profund, les persones, mostra consideració pels seus drets i està obert a aprendre d’elles. Implica conèixer el propi valor i el dels altres.

És un requisit previ perquè els éssers humans puguin relacionar-se entre si d’una manera constructiva i positiva. Respectar els altres implica entendre que tot i les diferències, tots tenim les mateixes necessitats bàsiques físiques, psicològiques i espirituals, i que l’experiència i els coneixements dels altres ens poden ajudar.

Per què serveix i com ens ajuda a ser feliços?

L’actitud respectuosa cap a nosaltres mateixos és fonamental per poder desenvolupar el respecte cap als altres. Això implica entendre realment el propi potencial i cuidar-nos per poder desenvolupar-lo.

L’actitud respectuosa afavoreix que tinguem veritables amics, en els quals poder confiar i compartir de forma autèntica experiències de creixement personal.

El respecte cap a tots els membres de la família facilita molt la convivència i crea un clima d’harmonia fonamental per poder treure el millor de cadascú.

Contribueix a l’harmonia de la nostra societat i serveix d’exemple de com conviure amb saviesa.

Ens permet aprendre de la diferència. És una qualitat fonamental en el món plural en què vivim.

Ens ensenya a actuar de forma intel·ligent, amb empatia i equanimitat, davant possibles conflictes o diferències d’opinió. El respecte a les opinions diferents propicia les relacions pacífiques.

Com podem desenvolupar l’actitud respectuosa?

És molt important ser respectuosos amb nosaltres, i aquesta actitud no serà egoista si tenim sempre present que els altres valen tant com nosaltres. Es tracta de desenvolupar una actitud de respecte profund cap a la pròpia persona, les nostres necessitats, sentiments, drets… Quan no ens respectem a nosaltres mateixos i permetem que els altres ens utilitzin o ens facin mal, és possible que després nosaltres fem alguna cosa semblant cap als altres.

Observant amb atenció com tots necessitem i depenem dels esforços dels altres. A partir d’aquí, tractant a tothom amb la mateixa cortesia i delicadesa amb què ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

Recordant que tots som iguals en essència i que cada persona fa el millor que pot  a partir de les circumstàncies que li ha tocat viure i dels coneixements i recursos que té.

Expressant el que creus i vols, per molt fort i dur que sigui, de forma tranquil·la, pacífica i tractant de no ferir els sentiments dels altres. Acceptant la part vulnerable que hi ha en totes les persones. Són éssers humans com tu.

Encara que totes les persones són dignes de respecte, és especialment important ser respectuosos amb les persones grans. Han viscut més i tenen més experiències  i coneixements. Pot semblar-nos que som molt diferents, però ells també han estat joves i escoltar-los ens farà més savis.

Escollint bé les persones de les quals ens fem amics o a qui triem per admirar. Observant si són feliços i posseeixen aquelles qualitats que per a nosaltres són importants.

Responsabilitat

Què és la responsabilitat?

Una persona és responsable quan:

• Té la capacitat per discriminar conductes.
• Té la capacitat per discriminar resultats i relacionar-los amb les conductes.
• Té la capacitat per assumir els resultats i els efectes dels seus actes.[1]

La responsabilitat és la contrapartida a l’autonomia.

Ser responsable és entendre que cadascuna de les nostres accions afecta els altres de manera directa o indirecta.

Ser responsable implica que els altres poden confiar en nosaltres i que estem  disposats a fer les coses tan bé com puguem i a donar compte del que fem i deixem  de fer.

La persona responsable compleix els seus compromisos. Si es compromet a fer alguna cosa per algú, no ho ajorna ni ho oblida, sinó que es preocupa de dur-ho a terme.

La responsabilitat ajuda a acceptar les felicitacions quan les coses han sortit bé i els errors en cas contrari.

Quan algú responsable comet un error, evita donar les culpes a altres persones o a les circumstàncies. Assumir els fets implica que podem explicar per què han succeït les coses que han passat, sense fer servir excuses, i intentar seguir esforçant-nos per millorar.

El fet de considerar-nos quelcom important de ser cuidat i respectat ens fa millorar l’autoestima.

Quan entenem que conscientment o no estem prenent contínuament decisions i escollim ser responsables dels nostres actes, agafem el timó de les nostres vides, de manera que ens convertim en els autors. No deixem que altres ho facin per nosaltres. Això ens fa sentir més lliures.

Quan tot va bé, és fàcil oblidar que tot pot canviar en un instant. En un món ple d’incertesa, el sentit de responsabilitat mútua és el que manté units familiars i amics; és el que fa que ens sentim segurs i recolzats i, en última instància, que el món funcioni millor.

Quan triem ser responsables amb algú estem, indirectament, transmetent el missatge que el benestar de l’altre ens importa i que tractem de fer el possible per contribuir al seu benestar. Això fa que les relacions socials siguin més riques i tranquil·les.

Quan veiem que algú es comporta de forma responsable amb nosaltres, tenim més seguretat i força per enfrontar-nos als reptes que se’ns presenten.

Les relacions basades en la responsabilitat mútua i en l’acceptació incondicional ens omplen d’energia i satisfacció i fan que sentim que tenim alguna cosa a oferir, que podem escollir actuar pel benestar global i que no estem sols al món.

Quan comprenem que el món és fruit de les accions de cadascú de nosaltres, i que cada cosa que fem afecta d’alguna manera la totalitat, ens impliquem en el seu bon funcionament i ens sentim menys sols. Comprendre el sentit de responsabilitat universal i compartir-lo ens fa sentir a gust dins nostre.

Com desenvolupar l’actitud respectuosa?

No tenint por de créixer, agafant el timó dels nostres actes.

Prenent decisions i sabent el que comporta prendre-les. Deixar d’excusar-nos en la inèrcia.

Deixant de buscar excuses quan ens envaeix la mandra o qualsevol distracció que ens allunya del que nosaltres volem realment o ens hem compromès a fer. Entenent que l’autonomia va lligada a l’actitud responsable. Com més autonomia, més responsabilitat, i com més responsabilitat, més autonomia.

Entenent la importància d’aquesta actitud i comprometent-nos de debò. Abans d’assumir qualsevol encàrrec o treball, pensar bé si podrem dur-lo a terme. Sent realistes i no acceptant tasques massa difícils o que no puguem fer per falta de temps.

Una vegada acceptat un compromís, esforçant-nos per dur-lo a terme amb cura i perseverança.

Comprenent que no té sentit culpar els altres o posar excuses quan alguna cosa surt malament, ja amb aquesta actitud estem perdent l’oportunitat de créixer a partir dels nostres errors. És fonamental analitzar què ha fallat i utilitzar aquesta valuosa informació per aprendre i fer-ho millor en una altra ocasió. Tots aprenem a través dels errors i no hi ha res vergonyós en això.