"
Perdonar no és senzillament ser altruista: també és la millor manera d’interessar-se per un mateix.
Dr. Desmond Tutu, Sud-àfrica
Continguts
Què és el perdó?
El perdó és la capacitat de recuperar la pau mental després que alguna cosa ens hagi molestat o danyat. A la vida és inevitable que ens sentim ferits en algun moment. De fet, com més complex és i més interconnectat està el món, més posibilitats de conflicte apareixen. Davant les ofenses o conflictes, podem decidir respondre amb ira i rancor o amb perdó.
Perdonar no implica oblidar ja que no seria just i significaria que estem condemnats a repetir la situació. No es tracta de fer veure que no ha passat res, sinó més aviat d’adoptar l’actitud de deixar anar, d’abandonar les idees destructives respecte al que ha passat perquè sabem que això no fa més que empresonar-nos a nosaltres i a qui ens ha ofès en un cercle viciós de recriminació i culpa.
Quan el desig de reconciliació o de pau és més fort que la ira o el dolor, el perdó ofereix una possibilitat per començar de nou.
Demanar perdó vol dir en primer lloc sentir profundament el que hem fet, sense per això maltractar-nos a nosaltres mateixos amb la culpabilitat (no hi ha ningú perfecte), i tenir ganes d’arreglar el mal que haguem pogut fer. Implica una decisió ferma amb nosaltres mateixos en el sentit que vigilarem amb atenció el nostre comportament perquè no es repeteixi la situació.
Com contribueix a la nostra felicitat
Ens ajuda a estar millor amb nosaltres mateixos i a recuperar la pau mental.
Podem passar pàgina d’etapes o episodis concrets de la nostra vida.
Ens permet dedicar tota la nostra energia al present, sense que una part nostra torni una vegada i una altra a pensar en el que va passar, en el que em van fer, etc.
Ens alliberem d’emocions tan negatives per a nosaltres mateixos com el rancor, el desig de venjança o la ira.
El fet de demanar perdó ens apropa a nosaltres mateixos, a la nostra vulnerabilitat, ens fa sortir de la bombolla protectora. És important que l’actitud de demanar perdó vingui acompanyada d’un penediment real i sentit, que no siguin paraules buides de contingut motivades per la por a perdre l’estima dels altres. Si la motivació de demanar perdó és realment sentida, l’altre pot fins i tot sentir compassió per nosaltres. Aquesta manera de comunicar-nos ens enforteix a nosaltres i contribueix a crear relacions autèntiques.
Com podem desenvolupar-lo?
Reflexionant sobre el mal que produeix el ressentiment i la rancúnia, i sobre com aquests sentiments prolonguen el sofriment i amarguen l’existència.
Entenent que tots cometem errors en un moment o en un altre de la vida. Fa falta valor per enfrontar-se a la veritat.
Pensant que, al perdonar, estàs donant a l’altra persona una nova oportunitat, tal com t’agradaria que fessin amb tu.
Aprenent a perdonar-te també a tu mateix. Deixant de castigar-te i de sentir-te culpable per haver fet alguna cosa que ara lamentes. Tenint una actitud compassiva per tu mateix i intentant aprendre d’aquesta experiència.
No oblidant que les relacions humanes són complexes i estan en constant canvi. Entenent que perdonar no és fàcil, però si volem alleugerir-nos no tenim cap altre remei.
No confonent perdonar amb oblidar o amb deixar de posar límits.
Analitzant sense obsessionar-nos què és el que ha passat exactament i on recau el nostre dolor. Intentant veure els fets des de l’òptica de qui ens ha ofès veient els motius que podia tenir per comportar-se com ho va fer.
Comprenent que quan nosaltres hem ofès algú i sentim una càrrega a dins, demanar perdó ens serveix per començar a recuperar l’equilibri. Recordant també que amb les disculpes no n’hi ha prou, i que cal una actitud vigilant per evitar recaure en la mateixa situació i crear un hàbit dolorós.
Demanar perdó vol dir agafar la responsabilitat dels nostres actes, ser conscients de la importància d’estar atents a com es desencadena cadascuna de les nostres accions. Entendre la importància de cultivar espais de calma per poder intervenir i no deixar que es repeteixin hàbits de forma quasi automàtica.
Demanar perdó implica també una voluntat de reparar el mal que hem fet, de la manera més sàvia i creativa de què siguem capaços, implicant-nos hi de cor.
