Arribant a tothom

Continguts

Què vol dir arribar a tothom o tenir una actitud altruista?

Altruisme és la motivació d’ajudar, sense esperar res a canvi. És oferir el nostre temps i esforç amb alegria a persones, projectes i causes.

És contribuir al benestar dels altres de manera desinteressada, entenent que per ajudar bé hem de cuidar les pròpies necessitats, és a dir, no deixar de cuidar-se un mateix.

Consisteix a estendre el sentiment d’amor que tenim cap a un grup limitat i proper de persones a totes les altres.

És educar-nos en la noció de “responsabilitat universal” que tanta falta fa avui en dia per donar respostes a temes mediambientals i fins i tot socials i econòmics.

Per què serveix l’actitud altruista i com ens ajuda a ser feliços?

Ens permet tenir una visió més àmplia, no centrada en els propis desitjos o problemes. L’altruisme ens ajuda a veure-hi més enllà de les nostres preocupacions i a no obsessionar-nos amb els nostres mals, tant si són grans com petits. Això no implica que no haguem d’ocupar-nos-en, però serà més fàcil que ho fem en la seva justa mesura. Si podem estar oberts i conscients, trobarem la resposta a moltes de les nostres necessitats i dilemes.

Ens fa sentir que formem part d’un conjunt; no ens sentim tan sols. “La felicitat augmenta amb la implicació social i la participació en organitzacions benèfiques, la pràctica de l’esport i de la múcica i de la pertinença a un club que organitzi diverses activitats. Està directament relacionada amb l’existència i la qualitat de les relacions personals”[1].

Quan actuem de forma altruista contribuïm a millorar la societat de la qual formem part. Molts dels problemes econòmics, socials o mediambientals que té la societat actual provenen d’una manera estreta de pensar, que només té en compte el benefici propi i immediat.

Estudis psicològics i neurològics han demostrat que el comportament altruista ens enforteix: “El conreu de l’amor constitueix una espècie de vacuna que dóna fortalesa al nostre sistema immunològic emocional i ens permet endinsar-nos en territoris enverinats d’ira i odi sense perill de contagiar-nos…”[2]

Implica tenir una relació empàtica amb els altres i comprendre que el patiment dels altres no ens és aliè. Sabem que tot canvia i que res està aïllat de la resta, que avui som en un costat i demà podem estar en l’altre, que ens separa una finíssima línia.

Una actitud altruista implica haver assolit un cert control emocional. Davant del patiment dels altres, les persones que tenen poc control emocional es veuen atrapades per la pròpia por, l’ansietat i l’angoixa, de manera que no poden ser útils als altres.

Tots aspirem a ser feliços i que també ho siguin els nostres semblants. S’ha comprovat que les persones més felices són aquelles que han trobat una via per posar en pràctica aquesta aspiració i que han descobert la manera de desenvolupar al màxim el seu propi potencial.

Ens ajuda a sortir d’estats depressius. S’ha comprovat que en la depressió hi ha una incapacitat temporal per estimar. Donar i rebre amor és, segons Andrew Solomon (metge psiquiatre nord-americà), un factor important de curació.

Els éssers humans més feliços són aquells que semblen haver donat un sentit a la seva experiència vital més enllà de cuidar-se simplement a si mateixes.

Davant la possible idea que només s’avança amb una actitud egoista, hi ha estudis que demostren (Elliot Sober, filòsof) que un comportament altruista i cooperatiu dóna un avantatge innegable enfront d’altres conductes egoistes.

Com podem desenvolupar l’altruisme?

Comprovant en nosaltres mateixos com ens sentim quan ajudem de forma completament desinteressada .

Observant i preguntant-nos què necessiten les persones que ens envolten.

Descobrint petites maneres d’ajudar els que tenim més a prop, la família, els amics.

Entenent que a cada moment tenim l’oportunitat de fer que la vida d’algú sigui una mica millor o més fàcil. Recordant que cada pensament, cada paraula, cada acció que flueix des de nosaltres de manera bondadosa té el potencial de crear felicitat.

Prenent consciència de totes les coses que hem rebut, del fet que tenim salut, educació i habilitats, i compartint-ho amb els altres en senyal d’agraïment.

Reflexionant sobre tot el que tenim en comú amb les altres persones. Això ens portarà a desenvolupar un profund sentiment d’empatia.

No oblidant que no és possible contribuir al benestar dels altres sense abans cuidar-se un mateix. Ajudar els altres ha de ser una decisió, no una obligació. L’altruisme és l’expressió externa del desig de beneficiar els altres, de compartir el que tenim amb ells; si es viu com una càrrega, és que alguna cosa estem fent malament.

Preguntant-nos sobre quina és la veritable motivació que ens porta a ajudar els altres per desemmascarar-nos. De vegades les actituds d’ajudar els altres poden amagar un cert orgull, una necessitat de demostrar alguna cosa o una incapacitat per relacionar-nos sanament.