Activitats i temporització
Aquesta unitat didàctica consta de 4 sessions de treball
Sessió 59
Objectius
Comprendre què vol dir altruisme i saber diferenciar entre les motivacions altruistes i les egoistes o egocèntriques.
Connectar amb les seves sensacions després de realitzar una determinada activitat i comprendre la importància de la motivació.
Activitats
Començarem la sessió amb l’activitat de respiració conscient i introduirem un apartat de visualització en què els guiarem perquè es visualitzin a si mateixos i connectin amb les seves aspiracions de ser feliços. Se’ls demanarà a continuació que pensin en un amic seu, que el visualitzin al seu davant i intentin connectar amb el desig de felicitat del seu amic. Que l’observin i analitzin per adonar-se que el seu amic té les mateixes aspiracions de benestar i rebutja el patiment de la mateixa manera que ho fan ells. Potser té maneres d’actuar diferents de la seva, altres fórmules, altres creences, i a vegades també està confós i comet errors. L’objectiu de la visualització és començar a entendre que els altres aspiren al mateix que nosaltres i que en essència no són tan diferents. A continuació introduirem una activitat per motivar-los per a la sessió de manera que cada estudiant vagi dient què espera de la unitat que es comença i de la classe concreta del dia. Per fer més dinàmic aquest apartat, ens situarem tots en forma de cercle i el docent, que portarà un cabdell de llana, començarà expressant en veu alta què espera de la sessió. Agafarà l’extrem del cabdell i el llançarà a un estudiant, que també formularà en veu alta el seu desig i llançarà al seu torn el cabell a una altra persona. El cabdell anirà de mà en mà i cada estudiant formularà un desig sobre què espera poder aprendre, subjectant sempre l’extrem de la llana. A l’acabar haurem teixit entre tots la representació del que volem.
Per encetar el tema es presentarà l’actitud de l’altruisme, i estaria bé facilitar-los fotocòpies de la primera part de manera que tinguin material sobre què s’ha de reflexionar de forma individual i conjunta. Una altra opció és projectar la part de continguts d’aquesta unitat, de manera que es llegeixi conjuntament i es pugui comentar entre tots. Se’ls demanarà que recordin alguna acció seva motivada per l’egoisme o l’egocentrisme, i que intentin plasmar quines sensacions sentien en un dibuix. A continuació se’ls proposarà que intentin recordar algun moment de la seva vida en què creguin que van actuar motivats per una actitud altruista. Es tracta que recordin com se sentien i que representin aquesta sensació que recorden en un altre dibuix. Una vegada acabats els dos dibuixos estaria bé que compartissin el que han descobert de si mateixos en petits grups de dues o tres persones. És important recordar-los que poden compartir el que vulguin i guardar-se les coses de què no els agradi parlar. No es tracta de forçar situacions, sinó més aviat de crear un clima on es pugui parlar de coses íntimes i importants de manera serena i tranqui.la.
Com a treball per fer fora del centre se’ls indicarà que realitzin la mateixa experimentació que va proposar Martin Seligman, especialista nord-americà en psicologia positiva, en l’obra L’autèntica felicitat. Amb la finalitat de verificar la seva hipòtesi, va demanar als seus estudiants que, d’una banda, experimentessin i realitzessin una activitat amb finalitat recreativa, o sigui amb la motivació de passar-s’ho bé, i d’una altra, que realitzessin una altra activitat motivada per un sentiment de bondat, d’ajudar de manera totalment desinteressada alguna persona. Una vegada acabades les dues activitats els estudiants havien d’escriure un informe de com havia anat l’experimentació i valorar el grau de satisfacció que havien sentit. Els resultats de l’estudi de Martin Seligman van ser sorprenents. Els actes realitzats amb una motivació altruista van ser molt més gratificants que els que buscaven exclusivament la diversió. Es proposa als alumnes un experiment en la línia de Seligman, i per tant durant la setmana han de dedicar dos espais de temps a realitzar les dues activitats. Han de finalitzar la proposta amb un petit informe, escoltant sobretot les pròpies emocions. S’acabarà la sessió desitjant que el que han après realment els hagi estat útil i que s’hagin complert satisfactòriament les expectatives que tenien a l’hora de començar la classe.
Materials i recursos
- Fotocòpies sobre l’apartat de continguts per a cada estudiant o projertor.
Sessió 60
Objectius
Comprendre que l’art és una manera de donar un missatge al món, i que cadascú de nosaltres, en siguem o no conscients, també donem missatges.
Entendre que viure és un art.
Activitats
Després d’una sessió de respiració conscient, afegirem una visualització guiada en què connectarem amb el desig d’estar realment bé, d’estar tranquils i a gust. Recordarem com els nostres amics, les persones de la nostra família, també desitgen estar realment bé. Podem continuar guiant-los de manera que investiguin si realment són tan diferents d’ells per adonar-se que també desitgen ser felices de la mateixa manera que ho volem nosaltres.
A continuació posarem en comú els resultats dels escrits que han elaborat a casa i es comentaran les experiències. Aquesta activitat es pot realitzar en petits grups o directament, segons la quantitat de persones. Si es pot se n’extrauran conclusions. A continuació es visualitzarà la presentació L’art d’arribar a tothom, en què es plantegen qüestions de reflexió molt diverses al voltant del fet artístic i l’altruisme. És important comentar als estudiants que nosaltres no sabem exactament quines eren les motivacions dels artistes al realitzar les obres, i que com a molt podem interpretar-les segons la nostra mirada. Podem aprofitar per comentar-los fins a quin punt és important saber amb quina motivació actuem.
La presentació comença parlant de l’art com una manera de mostrar la persona que hi ha darrere de l’obra. Acompanya el text un enllaç a un videoclip sobre la cançó Imagine, de John Lennon. Concretament, es tracta d’un vídeo interpretat per persones amb discapacitat auditiva. Podria estar bé deixar de fons la cançó per veure la resta de diapositives. Es presenten a continuació artistes que han treballat en el camp de l’art social, i que han fet crítiques i propostes concretes per intentar resoldre problemes. En l’última diapositiva s’afirma que l’autèntica obra d’art és cadascú de nosaltres i la vida que construïm. Aquesta idea és el resum de tot el que s’ha anat treballant al llarg del curs en aquesta matèria i planteja la pregunta de quin és el nostre missatge. El sentit de la pregunta és molt ampli i pot portar a diferents reflexions i experimentacions, tant individuals com en grup. Estaria bé reflexionar sobre si estan d’acord amb l’afirmació que la seva vida és una autèntica obra d’art, sobre quina emoció els provoquen aquestes paraules i quina resposta senten que han de donar a la pregunta. Seria convenient que no es donessin respostes estereotipades, sinó que s’escoltessin. Aquest apartat també es pot treballar en petits grups i demanar-los que n’extreguin alguna conclusió.
La proposta d’activitat plàstica que planteja aquesta unitat s’emmarca en el projecte educatiu The Missing Peace. L’enllaç de l’última diapositiva ens porta al Pdf en què hi ha les bases de la proposta (en anglès), que té diferents apartats i parteix d’una obra i d’un artista concret. Es tracta d’interpretar, d’explorar l’obra, a partir d’una entrevista amb el mateix artista, de debatre conjuntament i de finalment crear una obra que és enviada al correu curriculum@dlfound.org. (Per a més informació: www.dalailamafoundation.org/tmpp).
En els annexos hi ha la traducció de la proposta.
Es pot acabar la classe escoltant la cançó If Everyone Cared, que explora la idea de què passaria si tots ens uníssim per aconseguir un món millor. Cada cop que algú veu el vídeo a Internet, els diners que es generen van a Amnistia Internacional i a la Fundació Internacional per la infància del Canadà. Finalment farem una activitat de dedicació semblant a la de la unitat anterior.
Materials i recursos
- Presentació: L’art d’arribar a tothom.
- Projector i ordinador.
- Vídeo If Everyone Cared (Si a tots ens importés).
- Traducció: If Everyone cared.
- Traducció: Projecte educatiu The Missing Peace.
- Materials diversos per fer la proposta.
Sessió 61
Objectius
Experimentar en la proposta educativa proposada per The Missing Peace.
Connectar amb la seva energia i les ganes de crear i contribuir a fer un món millor
Activitats
Es començarà amb la sessió de respiració conscient i es continuarà amb una visualització de la mateixa marera que ho hem fet en les dues sessions d’aquesta unitat didàctica. Connectarem amb les ganes que tenim de ser feliços i lliures, i recordarem que els nostres amics i les persones de la nostra família també desitgen estar realment bé. Recordarem també totes aquelles persones que no coneixem directament però amb les quals ens creuem, i intentarem veure com elles també desitgen estar realment bé. A continuació els animarem a pensar en alguna persona que no els agradi, o que els caigui malament, i que intentin visualitzar quines són les aspiracions d’aquesta persona. ¿Potser no són tan diferents de les seves? Acabarem desitjant que nosaltres i totes les persones a les quals hem evocat estiguin bé i aconsegueixin ser més felices.
A continuació seguiran treballant en la proposta educativa que planteja el Pdf i en la realització de l’obra que pretén treballar a favor de promoure la pau. Estaria bé passar el vídeo Be the change that you wish to see (Converteix-te en el canvi que t’agradaria veure) per motivar-los.
Acabarem la classe amb un breu espai d’interiorització perquè siguin conscients de per què els ha servit la classe.
Materials i recursos
- Materials diversos, pintures, retoladors, papers, etc.
- Vídeo Be the change that you wish to see (Converteix-te en el canvi que t’agradaria veure).
- Traducció: Be the change that you wish to see.
Sessió 62
Objectius
Comprendre que tenen potencial i poden arribar on vulguin.
Activitats
Realitzarem l’activitat de centrament per iniciar bé la sessió, i després acabarem el treball començat. Per motivar-los es passarà el vídeo Merçi, en què es veu persones al metro que tenen expressions de molta serietat i fins i tot de tristesa. Llavors arriba un home que s’asseu i comença a riure de manera que acaba contagiant tot el vagó, que a poc a poc va canviant d’expressió. La seva rialla transforma positivament la de tots els que l’envolten.
Quan acabin el treball de The Missing Peace, se’ls donarà una fotocòpia del conte Els bols i se’ls demanarà que continuïn la història, que ells són els visitants i que han de dir què faran amb el regal que han rebut. Poden escriure i després posar en comú les seves històries per tancar d’aquesta manera la unitat i la feina de tot el curs.
Estaria bé fer una valoració sistemàtica del treball realitzat i donar-los els qüestionaris d’avaluació de la matèria per poder valorar els resultats i comparar-los amb els de principi de curs i els altres que s’hagin fet (estaria bé un a cada avaluació).
Per fixar el que han après i poder-ho integrar en les seves vivències quotidianes, es proposa una activitat anomenada Tant de bo que consisteix a fer un cercle entre tots, donar-se les mans i un a un dir un desig sobre com li agradaria que repercutís el que ha après durant tot el curs. Cada vegada que un diu un desig tots aixequen les mans i diuen a l’hora: “Tant de bo”. Aquesta activitat serveix de dedicació, ja que per una banda els connecta amb el que volen aplicar del que han après i per una altra veuen que quan tots ho volen la força és més gran i arriba més lluny.
El docent haurà d’enviar les fotografies de les obres que han fet a: curriculum@dlfound.org.
Materials i recursos
Avaluació
L’activitat dels bols recull l’aspecte valoratiu personal i l’aplicació del que s’ha fet.
