Tot canvia

Continguts

Què vol dir que tot canvia?

La nostra realitat com a éssers vius posa en evidència dia rere dia el constant i infinit canvi transformador. Els àtoms que componen el nostre cos flueixen incessantment, les cèl·lules neixen, creixen, es desenvolupen i es deterioren. Passem de la infància a la vida adulta, i d’aquí a la vellesa i a la mort. A cada moment, els nostres pensaments i emocions canvien, de vegades a una velocitat gairebé imperceptible per a nosaltres mateixos.

Tot i ser evident que tot està en continu canvi, ja que observem per exemple com les estacions transcorren inexorablement, les innovacions esdevenen objectes obsolets amb el pas dels anys  i fins i tot els continents i les muntanyes varien en un constant i lent moviment, la nostra tendència habitual és sentir que tot és i seguirà sent de la mateixa manera. El fet d’ignorar aquesta evidència ens fa viure atrapats en un món il·lusori, rendits a la idea que objectes, persones, relacions i esdeveniments són estables i duradors.

Ens oblidem que una relació amorosa pot acabar, que una flor es pansirà i que la nostra família i els amics envelliran. Quan vivim d’esquena a aquesta realitat i no admetem aquesta evidència sentim angoixa i ens envaeix una sensació d’insatisfacció.

Tot i admetre que el canvi i l’evolució són inevitables, tenim tendència a no voler pensar-hi perquè aquests pensaments ens són incomodes i fan trontollar el món segur que pensem que tenim. La nostra necessitat de seguretat és la que ens porta a contractar asseguradores per a gairebé tots els nostres béns, sense veure que viure és insegur i que la vida és fràgil. Aprendre del canvi vol dir observar aquesta fragilitat de la vida i entendre que podem utilitzar el canvi i la fragilitat de la vida com a motor que ens porti a aprofitar realment els nostres dies de manera que quan arribi la nostra fi puguem sentir que hem viscut. [1]

“L’objectiu de la vida és viure plenament, però la tragèdia consisteix en el fet que la major part de nosaltres mor sense haver nascut veritablement. Viure és néixer a cada instant”, ens diu Erich Fromm.

Per què serveix comprendre el canvi i com ens ajuda a ser feliços?

Com que és totalment impossible una vida sense canvi, es tracta d’aprofitar-la. El canvi ens dóna l’oportunitat de començar de nou, de transformar-nos i desenvolupar totes les nostres capacitats.

Cada instant és una oportunitat que ens regala la vida. Depèn de nosaltres saber aprofitar-lo. El gran repte que tenim al davant és explorar nous territoris a la vegada que ens fem més conscients de les nostres fortaleses i debilitats, fins a trobar la manera de crear una vida feliç i plena de significat. Aquest pas pot exigir-nos molta energia, però és sens dubte apassionant. Per aquest camí podem esbrinar qui som, què estem fent aquí i com podem fer-ho millor en aquesta vida, per aconseguir estar millor amb nosaltres i amb els altres. Si tot canvia, qualsevol cosa és possible..

Com podem desenvolupar la consciència de transitorietat?

Observant la transitorietat d’absolutament tot i reflexionant sobre el fet que res ve del no res, ni desapareix en el no res.

Entenent que els conceptes que utilitzem en el procés perceptiu són fixos i immòbils. Observant llavors com atribuïm aquestes qualitats de permanència al món que ens envolta, de manera que neguem que la realitat és sempre canviant.

Utilitzant l’evidència de la pròpia mort com a motor i preguntant-nos què és el que realment volem fer amb les nostres vides.

Deixant de posar energia per no veure aquesta evidència, deixant de tenir por i començant a posar energia a entendre que “qui no s’ocupa de néixer, està ocupant-se de morir”[2].

Comprenent com els canvis i les pèrdues són inevitables, però poden ser de vegades una oportunitat de creixement si som capaços de reflexionar i d’aprendre de les situacions difícils.

Miquel Àngel, l’escultor, deia: “Si la vida ens sembla agradable, el mateix ha de ser la mort, ve de la mà del mateix mestre”.